Primer diagnòstic d'accessibilitat sobre el transport públic a Barcelona

El 91% de la xarxa ferroviària de la ciutat compta amb itineraris accessibles

El 91% de la xarxa ferroviària de la ciutat compta amb itineraris accessibles

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), ha finalitzat el primer diagnòstic d’accessibilitat sobre el transport públic de la ciutat. Es tracta d’un estudi que s’emmarca en el Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026, que coordina l’IMPD.

L’estudi s’ha presentat en roda de premsa per part de la tinenta de Drets Socials i presidenta de l’IMPD, Laia Ortiz, la comissionada de diversitat funcional, Gemma Tarafa i el gerent de l’IMPD, Ramon Lamiel. La presentació s’ha fet amb subtitulació en directe i interpretació en llengua de signes.

L’objecte d’estudi han estat els elements d’accessibilitat de les cinc grans xarxes principals de transport de Barcelona com són les parades de metro (TMB), Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Renfe, Tram i autobús (TMB). Els elements que s’han tingut en compte a l’hora de fer la valoració han estat tant les mesures d’accessibilitat física, com l’accessibilitat comunicativa i dels productes.

Per realitzar aquesta diagnosi l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat hem comptat amb la col·laboració d’un total de 10 persones provinents d’un pla d’ocupació, a més dels instruments habituals com són els aplicatius per a la gestió de dades, matrius de síntesi, mapes d’incidències en l’accessibilitat i altres documents.

La diagnosi conclou, com a principal resultat, que el 91% de la xarxa ferroviària de la ciutat compta amb itineraris accessibles (l’itinerari inclou el pas per l’accés, el vestíbul i l’andana). Per xarxes, els resultats són els següents:

  • 91% estacions de metro tenen itineraris accessibles
  • 95% estacions de Ferrocarrils de la Generalitat tenen itineraris accessibles
  • 89% estacions de Renfe tenen itineraris accessibles.
  • 92% estacions de Tram tenen itineraris accessibles

L’estudi també analitza els diferents elements que tenen relació amb l’accessibilitat a les parades de bus, aportant dades diverses. Pel que respecta als vehicles, cal recordar que el 100% dels autobusos de Barcelona ja disposen de sistemes d’accessibilitat.

La valoració detallada del nivell d’accessibilitat de cada una de les xarxes estudiades es pot consultar en la nota i dossier de premsa que ha emès l’Ajuntament i es pot veure la roda de premsa íntegra en aquest vídeo (a partir del minut 15).

En una propera fase, es dissenyaran i s’implementaran solucions tipus per millorar l’accessibilitat comunicativa i física del transport, en coordinació amb els operadors i amb la participació de les entitats de persones amb discapacitat.

El Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona

El Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 s’estructura en una Mesura de Govern que es va presentar al maig del 2017, i que està en procés d’analitzar amb un detall inèdit fins ara tots els serveis que es presten a la ciutadania, ja siguin públics o privats, revisant la seva accessibilitat física, comunicativa i dels productes que ofereixen per garantir que efectivament es troben a l’abast de tothom. A més a més, també contempla una fase d’elaboració de solucions tipus per aconseguir que Barcelona sigui l’any 2026 una ciutat universalment accessible. Per fer aquesta feina de la manera més exacta possible l’Ajuntament ha contractat 38 persones amb diversitat funcional que es trobaven a l’atur, i que abans que acabi aquest any hauran completat la radiografia de la ciutat.

Per aquesta raó, i a banda de les dades sobre transport públic que s’han presentat en aquesta ocasió, el Pla d’Accessibilitat Universal engloba la via pública, edificis i serveis tan diversos com per exemple 47 teatres, 61 museus, 23 cinemes, 13 oficines d’atenció al ciutadà, 79 edificis universitaris, 404 centres públics adscrits al Consorci d’Educació de Barcelona, 52.787 establiments comercials, 55 establiments hotelers, 26 centres esportius municipals, 56 centres d’atenció primària, 40 mercats, 50 centres cívics, 42 camps esportius de districte, 40 biblioteques, els 39 centres de serveis socials i 38 serveis socials especialitzats més com residències i serveis a la infància, entre d’altres.